Saltar al contingut Saltar a la navegació Informació de contacte

PATRIMONI CULTURAL I ARQUITECTÒNIC

El nucli de la Clua s'aixeca damunt d'un penyal, en un indret estratègic, sobre un pronunciat meandre del Segre. Les cases del nucli antic de la Clua s'assenten directament damunt de la roca. Són de planta generalment quadrada o rectangular, amb dintells de pedra ben treballada. Hi ha dues cisternes, de planta circular. Les estructures de l’antic castell es troben a cal Gitori, la casa situada al capdamunt del poble. Més enllà d’afegits més recents, la part medieval es concentra en un cos principal, de secció rectangular, amb finestres espitllerades i un gran finestral a la façana meridional, originàriament coronada amb un arc conopial. El nucli ja és documentat l’any 1033.

Actualment no hi ha elements dins d'aquesta carpeta.

Restes d’un castell situat a sobre d’un promontori rocós, a 579 metres d’altitud, del qual resten, actualment, diversos murs. D’aquests destaca una torre circular, aparellada amb carreus rogencs de la contrada, té un diàmetre de 7,20 m i una alçada màxima d'uns sis metres. El gruix màxim dels murs, a la base, és de 2 m.. A aquesta estructura, se li afegeix un recinte del qual parteix un carrer al voltant del qual s’articulen totes les cases de l’antic nucli habitat. Fora del recinte del castell, al nord, hi ha l’antiga església romànica de Sant Serni, romànica. També són visibles els vestigis de diferents cases construïdes quan el castell va perdre la funció defensiva. El rei Lluís XIV de França, concedeix el 1653 el títol de marquès d’Aguilar al tinent general dels seus exèrcits i governador general de Catalunya, Josep de Margarit i de Biure, baró consort d’Aguilar.

Actualment no hi ha elements dins d'aquesta carpeta.

Les restes del castell són molt escasses. Hi ha només vestigis de parets a la banda de ponent i de migdia del turó, que revesteixen el terreny natural. Els carreus són ben treballats, disposats en filades regulars.

Actualment no hi ha elements dins d'aquesta carpeta.

Casa forta, de planta pràcticament quadrada, d'estructura molt similar a la de cal Ganyet, tot i que no té barbacana. Té planta baixa i tres pisos, a la part més baixa (la casa s'adapta al pendent del terreny). La coberta és a dues aigües, amb obertures a llevant i a ponent, sobre un ràfec de teules. A totes les façanes hi ha finestres i balcons, Distribuïts sense un ordre precís: els balcons poden haver estat finestres reconvertides. Té tres portes: una a la façana est, que és la que dóna accés a la planta més baixa, una altra a la façana nord, a peu del carrer, que dóna accés al primer pis, i una tercera a la façana de ponent, elevada sobre el nivell de paviment.

Actualment no hi ha elements dins d'aquesta carpeta.

Les restes del castell són escasses: sobre la roca hi ha fragments de mur d'un metre d'ample, fet amb filades regulars. Es conserva una cantonada, d'1'30 m. de costat. La major part dels carreus han estat reaprofitats en construccions veïnes.

Actualment no hi ha elements dins d'aquesta carpeta.

Cal Ganyet és una casa fortificada, de planta gairebé quadrada, de la que en destaca una barbacana a l'angle sudest. La coberta és piramidal, sobre un ràfec de dues filades de teula. La casa té planta baixa i quatre pisos. Les llindes de les finestres són fetes de pedra, treballades amb motllures. A l'angle sudest hi ha un medalló amb una data, probablement la de construcció. Damunt de la finestra del primer pis de la façana sud hi ha una làpida amb un relleu que representa eines de construcció i mesura. L'edifici és habitat. El seu ús com a habitatge deu haver modificat l'estructura original d'algunes de les obertures, especialment les de la façana oest.

Actualment no hi ha elements dins d'aquesta carpeta.

Església d'una nau, de planta rectangular, lleugerament trapezoïdal, amb una capçalera de planta semicircular. És coberta amb volta de canó, que es reforça amb un arc toral. Només hi ha una finestra, que és de doble esqueixada i es situa al centre de l'absis. L'entrada, amb arc de mig punt, és a la façana sud. Tot i la seva aparença externa plenament romànica, a l'interior hi ha restes d'un edifici anterior: una cantonada -la sudoest- feta amb carreus de grans dimensions, amb una fornícula. La coberta de la nau és de teula, i la de l'absis de llosa.

Actualment no hi ha elements dins d'aquesta carpeta.

De la torre en queden unes tres filades assentades directament damunt de la roca, lligades amb morter de calç. Tot l'indret és molt emboscat. És possible que hi hagi un fossat.

Actualment no hi ha elements dins d'aquesta carpeta.

Es tracta d'una església d'una nau, de planta rectangular amb una capçalera de planta semicircular, orientada a llevant. És coberta amb volta de canó, lleugerament apuntada. Només té una finestra, de doble esqueixada, que s'obre al centre de l'absis, i que a l'exterior es presenta emmarcada per tres arcs en degradació. No dóna llum a l'església en haver estat oculta per l'altar. La porta d'entrada porta una llinda amb la data de 1743. Hi ha un campanar de cadireta a la façana oest. L`aparell és de carreus molt ben treballats a l'absis, i de pedres menys treballades a la nau. La nau és coberta amb teules, i l'absis amb llosa. L'altar és decorat amb pintures modernes. Per les seves característiques constructives, podria tractar-se d’una obra rural de la plenitud del segle XII.

Actualment no hi ha elements dins d'aquesta carpeta.

L'Església de sant Sebastià és un edifici d'una nau, de planta rectangular, amb una capçalera semicircular. És cobert amb una volta de canó. L'absis s'obre a la nau per un arc presbiterial. Hi ha tres finestres, totes de doble esqueixada: una a l'absis, paredada, una altra al mur sud i una altra al de ponent. La porta d'entrada és al mur de migdia, amb un arc de mig punt. Hi ha un campanar de cadireta sobre el mur de ponent, de dos ulls, que aprofita els carreus del campanar original, que era una torre que s'alçava a l'extrem oest de la nau. La volta és descoberta, i la teulada s'aguanta sobre uns pilans i el mur sobrealçats dels extrems de la nau, producte d'una reforma documentada el 1575. Hi ha també una sagristia adossada al mur sud. L'aparell és regular, fet amb carreus ben treballats. Al mur nord hi ha indicis d'una construcció anterior. Al mur del cementiri, que s'estén al llarg del mur de ponent, hi ha dos sarcòfags de datació incerta: tot i que els motius decoratius puguin recordar obres tardoromanes o altomedeivals, les inscripcions funeràries, gòtiques, poden fer pensar en una reutilització o bé en la pervivència

Actualment no hi ha elements dins d'aquesta carpeta.

Restes d’una església preromànica, possiblement del segle X. L'edifici és d'una nau orientada a llevant, (de 8,60 x 6,15 m). L'absis és de planta trapezoïdal, i l'arc triomfal que el comunica amb la nau és amb arc de ferradura. L'absis probablement era cobert amb volta de canó, i se suposa que la nau també, tot i que no n'hi ha vestigis evidents. Sembla que l'església va experimentar una reforma en un moment indeterminat de la baixa edat mitja, oment al que pertanyerien elements encara visibles al mur nord. Tot i això, els dos capitells que hi havia a la banda nord van desaparèixer fa uns anys. Els murs antics són fets amb un aparell de carreuó, lligats amb un morter especialment dur que ha fet que, en cedir els murs laterials, hagin caigut grans panys de paret sencers. L'arc triomfal de ferradura és fet amb pedra sorrenca.

Actualment no hi ha elements dins d'aquesta carpeta.

Edifici d'una nau, de planta rectangular amb capçalera semicircular, orientat a llevant. És cobert per una volta de canó, amb tres arcs torals, que no . L'absis s'obre directament a la nau, sense que hi hagi arc presbiterial. A la paret nord de la nau s'hi adossa una capella, producte d'una reforma moderna. Hi ha dues finestres de doble esqueixada, una centrada a l'absis i l'altra al murde migdia. També hi ha un ull de bou obert al mur oest. Al mur sud hi ha la porta, amb un dintell amb una inscripció, on es pot llegir la data del 1680. L'aparell és de carreus, lligats amb argamassa de calç. Damunt del mur oest hi ha un campanar de cadireta, massís, de dos ulls, amb un remat horitzontal. A les immediacions de l'església hi ha restes de sepultures antropomorfes i un trull, tot excavat a la roca.

Actualment no hi ha elements dins d'aquesta carpeta.

El pont d’Ogern tenia, originalment, quatre ulls dels quals, avui en dia, se’n conserven dos. El primer és el situat a la banda que davalla del sud i, el segon, a l’arrencada que hi ha a la ribera d’Ogern. Per tal de salvar el desnivell que hi havia entre els dos extrems, el pont feia baixada en direcció a la ribera d’Ogern. Cal concretar que els quatre ulls presentaven dimensions diferents i que l’aparell també era diferent, segons la part del pont de què es tractés. Els carreus són especialment ben tallats i escairats als pilars i als estreps. Es tractava de l’únic pont que hi havia sobre el sector baix de la Ribera Salada. En el seu pas per la comarca, Francisco de Zamora ens diu qui el va fer construir: “hay Puente de cuatro ojos hecho a expensas de don Antonio Pongem, comerciante de Barcelona”. El pont va ser construït a mitjan segle XVIII per substituir una antiga palanca de fusta.Va ser restaurat l'any 2016,

Actualment no hi ha elements dins d'aquesta carpeta.

Cista de notables dimensions, amb restes del túmul -que Serra i Vilaró va col.locar en el grup dels túmuls de planta quadrada. En la instal.lació actual la coberta no ha estat col.locada (tot i que anteriorment sí que l'hi tenien en l'emplaçament original).

Actualment no hi ha elements dins d'aquesta carpeta.

Església d'estil neogòtic, orientada a llevant, d'una nau sense capçalera diferenciada, coberta amb una volta apuntada reforçada amb arcs torals. Té quatre capelles laterals, dues a cada banda de la nau, que es distribueixen entre els espais que articulen als arcs torals. La il.luminació Natural és escassa: un ull de bou a la façana oest. Hi ha un campanar de torre a l'angle nordoest, que s'ha rematat l'any 2001. La porta d'entrada és formada per un arc apuntat, amb la data de construcció -1918- i l'anagrama de Crist esculpints al timpà.
L'Església de Sant Serni és un edifici d'una nau, de planta rectangular i sense absis diferenciat. La façana de ponent es veu reforçada per contraforts. A l'interior es distingeixen capelles obertes als murs, probablement afegides en època moderna. El seu mal estat fa que no es puguin distingir els elements que permetin situar-la dins d'un estil concret, tot i que és possible que tingui un origen medieval i hagi estat reformada posteriorment. El cementiri antic d'Aguilar ocupa la part nord de l'esplanada on s'alça d'església.
Església de planta rectangular, orientat a llevant, sense capçalera diferenciada. No hi ha coberta, que era feta amb volta de rajol. Les obertures eren una finestra de doble esqueixada a la façana sud i un ull de bou a ponent. Sobre la façana oest hi ha un campanar de cadireta de dos ulls i remat triangular. L'aparell és fet amb carreus ben treballats de pedra sorrenca.
Edificació senzilla, de planta rectangular, coberta amb teulat a dues vessants. Té un campanar de cadireta, format per la perllongació de dos petits contraforts que flanquegen la porta principal, protegida per un teuladet. Hi ha dues obertures a la façana principal i dos finestres més que segueixen les cantonades de la capçalera. A la placeta de l'església hi ha un tenant d'altar que podria haver estat una ara romana.
L'Església de la Mare de Déu de Sant Mer és un edifici de planta rectangular, orientat nord-sud, amb capçalera quadrada de la mateixa amplada que la nau. És cobert amb un teulat a doble vessant. La capçalera és coberta amb teulada a una aigua. Hi ha un petit campanaret de cadireta sobre la façana principal. Adossat al mur de migdia, on hi ha la porta principal -amb un arc rebaixat. hi ha un porxo, de la mateixa amplada de la nau, obert a migdia amb un arc apuntat, amb dues finestres amb ogiva a les bandes.
Església de planta irregular, amb un porxo i campanar de cadireta. Substitueix les esglésies de Bassella, enderrocades per la CHE.
Edifici d'una nau cobert amb volta de canó, orientada a llevant, amb un absis semicircular il.luminat per una finestra de doble esqueixada. L'accés es fa per la façana de ponent, a través d'una porta rematada amb arc de mig punt i protegida per un porxo. L'aparell és de carreus ben treballats de pedra del país. L'absis, construït damunt d'una roca, presenta un sòcol de tres filades de carreus. L'edifici original romànic fou transformant profundament en èpoques més recents, amb la construcció de dues capelles laterals, una a cada banda de la nau, i un campanar sobre la façana oest que va substituir l'original campanar de cadireta.
Església d'una nau, de planta rectangular i sense capçalera diferenciada. A la nau s'hi obren dues capelles per cada banda, emmarcades per una arcada de mig punt. Les entrades a les capelles estan decorades amb pilastres amb capitells jònics. La volta és de llunetes. La il.luminació s'assegura amb finestres rectangulars als murs laterals de la nau i amb un ull de bou a la façana principal. En aquesta façana hi ha la porta, rematada amb un arc de mig punt lleugerament rebaixat, amb una dovella amb la data de construcció. La sagristia és a la dreta de la nau, amb una porta que dóna al presbiteri. Hi ha un cor als peus de la nau. L'element més característic de l'església és el campanar de cadireta de dos ulls, amb remats motllurats de pedra. A tocar de l'església hi ha el cementiri, que té dos grups de nínxols a banda i banda del recinte, coberts amb teuladins a dues vessants amb gàrgoles que pedra que desguassen l'aigua a l'exterior.
L'Església nova de Sant Serni es una construcció contemporània que substitueix l'església parroquial del poble d'Aguilar, enderrocada en ser destruït el poble per la CHE. És de planta irregular, amb dues portes i un campanar de cadireta sobre la façana oest. S'hi han recuperat alguns elements arquitectònics de l'església vella.
El poble vell, que fou abandonat durant el segle XIX. Les restes de les cases es troben dividides per un únic carrer que discorre de nord a sud. Les cases són de planta rectangular i de petites dimensions. A prop de la torre del castell hi ha una cisterna, i en una petita bauma qui ha a sota la roca de la torre una premsa de vi.