DESCOBREIX

PATRIMONI CULTURAL I ARQUITECTÒNIC

CASTELL DE LA CLUA (BCIN)

El nucli de la Clua s'aixeca damunt d'un penyal, en un indret estratègic, sobre un pronunciat meandre del Segre. Les cases del nucli antic de la Clua s'assenten directament damunt de la roca. Són de planta generalment quadrada o rectangular, amb dintells de pedra ben treballada. Hi ha dues cisternes, de planta circular. Les estructures de l’antic castell es troben a cal Gitori, la casa situada al capdamunt del poble. Més enllà d’afegits més recents, la part medieval es concentra en un cos principal, de secció rectangular, amb finestres espitllerades i un gran finestral a la façana meridional, originàriament coronada amb un arc conopial. El nucli ja és documentat l’any 1033.

CASTELL D'AGUILAR-TORRE DELS MOROS (BCIN)

Restes d’un castell situat a sobre d’un promontori rocós, a 579 metres d’altitud, del qual resten, actualment, diversos murs. D’aquests destaca una torre circular, aparellada amb carreus rogencs de la contrada, té un diàmetre de 7,20 m i una alçada màxima d'uns sis metres. El gruix màxim dels murs, a la base, és de 2 m.. A aquesta estructura, se li afegeix un recinte del qual parteix un carrer al voltant del qual s’articulen totes les cases de l’antic nucli habitat. Fora del recinte del castell, al nord, hi ha l’antiga església romànica de Sant Serni, romànica. També són visibles els vestigis de diferents cases construïdes quan el castell va perdre la funció defensiva. El rei Lluís XIV de França, concedeix el 1653 el títol de marquès d’Aguilar al tinent general dels seus exèrcits i governador general de Catalunya, Josep de Margarit i de Biure, baró consort d’Aguilar.

CASTELL D'ALTÈS (BCIN)

Les restes del castell són molt escasses. Hi ha només vestigis de parets a la banda de ponent i de migdia del turó, que revesteixen el terreny natural. Els carreus són ben treballats, disposats en filades regulars.

CA L'ISIDRO (BCIN)

Casa forta, de planta pràcticament quadrada, d'estructura molt similar a la de cal Ganyet, tot i que no té barbacana. Té planta baixa i tres pisos, a la part més baixa (la casa s'adapta al pendent del terreny). La coberta és a dues aigües, amb obertures a llevant i a ponent, sobre un ràfec de teules. A totes les façanes hi ha finestres i balcons, Distribuïts sense un ordre precís: els balcons poden haver estat finestres reconvertides. Té tres portes: una a la façana est, que és la que dóna accés a la planta més baixa, una altra a la façana nord, a peu del carrer, que dóna accés al primer pis, i una tercera a la façana de ponent, elevada sobre el nivell de paviment.

CASTELL D'ANSAMORA-CASTELL DE CASTELLNOU (BCIN)

Les restes del castell són escasses: sobre la roca hi ha fragments de mur d'un metre d'ample, fet amb filades regulars. Es conserva una cantonada, d'1'30 m. de costat. La major part dels carreus han estat reaprofitats en construccions veïnes.

CAL GANYET (BCIN)

Cal Ganyet és una casa fortificada, de planta gairebé quadrada, de la que en destaca una barbacana a l'angle sudest. La coberta és piramidal, sobre un ràfec de dues filades de teula. La casa té planta baixa i quatre pisos. Les llindes de les finestres són fetes de pedra, treballades amb motllures. A l'angle sudest hi ha un medalló amb una data, probablement la de construcció. Damunt de la finestra del primer pis de la façana sud hi ha una làpida amb un relleu que representa eines de construcció i mesura. L'edifici és habitat. El seu ús com a habitatge deu haver modificat l'estructura original d'algunes de les obertures, especialment les de la façana oest.

ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DE LA CLUA o SANT MARTÍ DELS MOROS (BCIL)

Església d'una nau, de planta rectangular, lleugerament trapezoïdal, amb una capçalera de planta semicircular. És coberta amb volta de canó, que es reforça amb un arc toral. Només hi ha una finestra, que és de doble esqueixada i es situa al centre de l'absis. L'entrada, amb arc de mig punt, és a la façana sud. Tot i la seva aparença externa plenament romànica, a l'interior hi ha restes d'un edifici anterior: una cantonada -la sudoest- feta amb carreus de grans dimensions, amb una fornícula. La coberta de la nau és de teula, i la de l'absis de llosa.

TORRE DE COSCONERA-RASA DEL JOSEPÓ (BCIL)

De la torre en queden unes tres filades assentades directament damunt de la roca, lligades amb morter de calç. Tot l'indret és molt emboscat. És possible que hi hagi un fossat.

ESGLÉSIA DE SANTA MAGDALENA DEL MAS CERDÀ (BCIL)

Es tracta d'una església d'una nau, de planta rectangular amb una capçalera de planta semicircular, orientada a llevant. És coberta amb volta de canó, lleugerament apuntada. Només té una finestra, de doble esqueixada, que s'obre al centre de l'absis, i que a l'exterior es presenta emmarcada per tres arcs en degradació. No dóna llum a l'església en haver estat oculta per l'altar. La porta d'entrada porta una llinda amb la data de 1743. Hi ha un campanar de cadireta a la façana oest. L`aparell és de carreus molt ben treballats a l'absis, i de pedres menys treballades a la nau. La nau és coberta amb teules, i l'absis amb llosa. L'altar és decorat amb pintures modernes. Per les seves característiques constructives, podria tractar-se d’una obra rural de la plenitud del segle XII.

ESGLÉSIA DE SANT SEBASTIÀ DE LA CLUA (BCIL)

L'Església de sant Sebastià és un edifici d'una nau, de planta rectangular, amb una capçalera semicircular. És cobert amb una volta de canó. L'absis s'obre a la nau per un arc presbiterial. Hi ha tres finestres, totes de doble esqueixada: una a l'absis, paredada, una altra al mur sud i una altra al de ponent. La porta d'entrada és al mur de migdia, amb un arc de mig punt. Hi ha un campanar de cadireta sobre el mur de ponent, de dos ulls, que aprofita els carreus del campanar original, que era una torre que s'alçava a l'extrem oest de la nau. La volta és descoberta, i la teulada s'aguanta sobre uns pilans i el mur sobrealçats dels extrems de la nau, producte d'una reforma documentada el 1575. Hi ha també una sagristia adossada al mur sud. L'aparell és regular, fet amb carreus ben treballats. Al mur nord hi ha indicis d'una construcció anterior. Al mur del cementiri, que s'estén al llarg del mur de ponent, hi ha dos sarcòfags de datació incerta: tot i que els motius decoratius puguin recordar obres tardoromanes o altomedeivals, les inscripcions funeràries, gòtiques, poden fer pensar en una reutilització o bé en la pervivència

ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL D'ANSAMORA-SANT ROMÀ (BCIL)

Restes d’una església preromànica, possiblement del segle X. L'edifici és d'una nau orientada a llevant, (de 8,60 x 6,15 m). L'absis és de planta trapezoïdal, i l'arc triomfal que el comunica amb la nau és amb arc de ferradura. L'absis probablement era cobert amb volta de canó, i se suposa que la nau també, tot i que no n'hi ha vestigis evidents. Sembla que l'església va experimentar una reforma en un moment indeterminat de la baixa edat mitja, oment al que pertanyerien elements encara visibles al mur nord. Tot i això, els dos capitells que hi havia a la banda nord van desaparèixer fa uns anys. Els murs antics són fets amb un aparell de carreuó, lligats amb un morter especialment dur que ha fet que, en cedir els murs laterials, hagin caigut grans panys de paret sencers. L'arc triomfal de ferradura és fet amb pedra sorrenca.

ESGLÉSIA DE SANT SERNI DE LA SALSA (BCIL)

Edifici d'una nau, de planta rectangular amb capçalera semicircular, orientat a llevant. És cobert per una volta de canó, amb tres arcs torals, que no . L'absis s'obre directament a la nau, sense que hi hagi arc presbiterial. A la paret nord de la nau s'hi adossa una capella, producte d'una reforma moderna. Hi ha dues finestres de doble esqueixada, una centrada a l'absis i l'altra al murde migdia. També hi ha un ull de bou obert al mur oest. Al mur sud hi ha la porta, amb un dintell amb una inscripció, on es pot llegir la data del 1680. L'aparell és de carreus, lligats amb argamassa de calç. Damunt del mur oest hi ha un campanar de cadireta, massís, de dos ulls, amb un remat horitzontal. A les immediacions de l'església hi ha restes de sepultures antropomorfes i un trull, tot excavat a la roca.

PONT D'OGERN (BCIL)

El pont d’Ogern tenia, originalment, quatre ulls dels quals, avui en dia, se’n conserven dos. El primer és el situat a la banda que davalla del sud i, el segon, a l’arrencada que hi ha a la ribera d’Ogern. Per tal de salvar el desnivell que hi havia entre els dos extrems, el pont feia baixada en direcció a la ribera d’Ogern. Cal concretar que els quatre ulls presentaven dimensions diferents i que l’aparell també era diferent, segons la part del pont de què es tractés. Els carreus són especialment ben tallats i escairats als pilars i als estreps. Es tractava de l’únic pont que hi havia sobre el sector baix de la Ribera Salada. En el seu pas per la comarca, Francisco de Zamora ens diu qui el va fer construir: “hay Puente de cuatro ojos hecho a expensas de don Antonio Pongem, comerciante de Barcelona”. El pont va ser construït a mitjan segle XVIII per substituir una antiga palanca de fusta.Va ser restaurat l'any 2016,

CAIXA DEL MORO DEL COLL DEL PAUET (BCIL)

Cista de notables dimensions, amb restes del túmul -que Serra i Vilaró va col.locar en el grup dels túmuls de planta quadrada. En la instal.lació actual la coberta no ha estat col.locada (tot i que anteriorment sí que l'hi tenien en l'emplaçament original).

ALTRE PATRIMONI D'INTERÈS

ESGLÉSIA DE SANT SERNI D'OGERN

ESGLÉSIA DE SANT SERNI D'AGUILAR

ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL DE SERINYANA

ESGLÉSIA DE SANT SIMÓ DE CASTELLNOU

ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DE SANT MER

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE BASSELLA

ESGLÉSIA DE SANTA FE DE GUARDIOLA

ESGLÉSIA DE SANT PERE D'ALTÈS

ESGLÉSIA NOVA DE SANT SERNI D'AGUILAR

POBLE VELL D'AGUILAR

ATRACTIUS TURÍSTICS

PLATJA D'OGERN (TANCADA TEMPORALMENT DURANT L’ESTIU DE 2023)

La platja d'Ogern és una infraestructura lúdica municipal que consisteix en dues basses artificials d'aigua, una per menors i l'altra per a adults. Es troba a 100 m del nucli d'Ogern i gaudeix de sol tot el dia. Actualment compta amb una zona d'esbarjo infantil, un espai lúdic per a gent gran, servei de bar, bancs per al descans i WC públics.

S'alimenta amb l'aigua de la Ribera Salada per gravetat natural. La Ribera Salada és un afluent per l'esquerra de l’Embassament de Rialb. Té una longitud d'uns 40 km (56,5 km sumant‐hi el riu Fred), i en el seu trajecte travessa terres dels municipis d'Odèn, Lladurs i Castellar de la Ribera, els tres situats al Solsonès. Rep el seu nom a causa que un dels corrents que l'originen, concretament el Riu Fred vora el poble de Cambrils (municipi d'Odèn al Solsonès), neix de diverses fonts que sorgeixen en uns terrenys triàsics fortament salinitzats.

RUTA DEL PATRIMONI

El poble d’Ogern, situat a la riba dreta de le Ribera Salada, conserva un notable patrimoni format pels antics casals fortificats de ca l’Isidro i cal Ganyet, i el pont d’Ogern, construït al segle XVIII i restaurat recentment. La ruta proposada comença a la plaça del poble i es dirigeix cap al nord pel camí de Comardons, fins a l’església romànica de Sant Serni de la Salsa, construïda al segle XI al costat d’una necròpolis anterior, amb tombes antropomorfes excavades a la roca i encara visibles a l’actualitat. Ja de tornada al poble d’Ogern, l’itinerari segueix pel camí ral, a l’altre costat de la carretera de Solsona a Bassella, i arriba al pont d’Ogern i l’anomenada platja d’Ogern, una àrea recreativa molt freqüentada a l’estiu.

FUNDACIÓ PRIVADA MUSEU MOTO MARIO SOLER

El Museu Moto Bassella és un espai únic i singular on aprendre i descobrir moltes curiositats sobre el món de la motocicleta. Podràs viatjar en el temps a través d'una selecció de les principals marques nacionals i internacionals, amb diferents prototips i exemplars únics al món.
Les prop de 200 motocicletes que s'hi exposen, contextualitzades amb fotografies d'època, textos informatius i molt material complementari (audiovisual, mapes antics, equipació del motorista,...), l'han convertit en tot un referent a nivell europeu i en una parada obligatòria per a tots els aficionats al motor.
L'edifici on s'ubica compte també amb molta història, ja que va ser construït amb materials recuperats de l'antic poble de Bassella, desaparegut sota les aigües del Pantà de Rialb.
El museu disposa d'un ampli programa d'activitats al llarg de l'any, amb mostres temporals renovades periòdicament, visites guiades, propostes familiars, rutes amb vehicles clàssics,...

Presidenta: CRISTINA SOLER FERRERO
Coordenades: GPS: 42.005896, 1.293774
Telèfon de contacte: 973 46 27 31
Adreça correu electrònic: info@museumoto.com
Lloc web: www.museumoto.com

BASSELLA EXPERIENCES

Empresa especialista en la gestió integral d'esdeveniments relacionats amb el món del motor, tant a les nostres instal·lacions com a qualsevol destinació nacional/internacional.

President: Pau Soler Ferrero

Coordenades:

Latitud: 42.006223 (42º 0' 22.4" N)

Longitud: 1.294427 (1º 17' 39.94" E)

Telèfon: 973 46 27 31

Web: www.basella.com