ALTÈS

A la vora esquerra de la Ribera Salada, a l’edat mitjana anomenada riu d’Altés, es dreça el poble d’Altés, amb 40 h el 1996, de poblament principalment disseminat. L’actual església parroquial de Sant Pere d’Altés fou bastida el 1828; consta d’una nau, força elevada, i tres altars. Ja el 1118 l’antiga església de Sant Pere del castell d’Altés fou donada per Arnau Guitard a la canònica de Solsona. El lloc és esmentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell. A mitjan segle XIII pervingué als Josa. El 1259 Guillem Ramon de Josa era senyor d’Altés, Ogern i la Salsa. El 1831 Altés era senyoria de Mercader i Sadurní. Es conserven encara el nom d’alguns antics masos, com els de Riudalbars, Can Costa, el Puit, Casanova del Puit, Montconill i Gavernet.

Al SE d’Altés, a l’esquerra de la Ribera Salada, vora el límit de llevant del municipi, hi ha la capella romànica (segle XII) de Santa Magdalena de Can Cerdà, prop del mas de Can Cerdà. Al vessant meridional de la serra de Cavallol, i ja en terres del Solsonès, al municipi de Pinell de Solsonès, hom troba l’enclavament de Sant Mer, centrat en la casa del mateix nom, on vivia una família (5 h el 1996).