AGUILAR DE BASSELLA
Davant per davant de Bassella, però a la dreta del Segre, hi havia el poble d’Aguilar de Bassella, que el 2001 tenia 21 h. Afectat per la construcció del pantà de Rialb, actualment tan sols hi queda alguna casa. És situat a la plana, als peus de l’antic castell d’Aguilar de Bassella, dit popularment la torre dels Moros. Bastit sobre una eminència rocosa, a 579 m d’altitud, domina un ampli horitzó. En resten diversos murs, dels quals es destaca una torre circular, romànica, aparellada amb carreus rogencs de la contrada. L’església de Sant Serni del castell, romànica, té la volta esfondrada. El castell és documentat el 1043; el 1085 Isarn Guitard pel seu testament deixà el castell als seus germans, Ramon i Arnau, i ordenà que un cop morts passés a la canònica de Santa Maria d’Organyà. A mitjan segle XVII era baronessa d’Aguilar de Bassella Maria de Biure i de Cardona, casada amb Josep de Margarit i de Biure, militar que, en la guerra dels Segadors, combaté Felip IV de Castella; la baronia passà als seus descendents i posteriorment, per enllaç matrimonial, a Pere Francesc de Bou, d’una família establerta a França. Al poble, hom bastí una nova església parroquial, també dedicada a sant Serni, de la qual depenia la de la Clua.
El terme parroquial comprèn diverses masies, com Casanova, Gironella, Andorranet, els Masos, Cosconera, Comelles, el Vilar, i Campadabal, algunes en ruïnes.
La festa major se celebra el tercer diumenge de maig. El diumenge pròxim al 29 de novembre, per la festa de sant Serni, patró del poble, es repartien panets beneïts en sortir de missa.